VINCERE, o no…?
09 set 2010 6 comentaris
in 8 i Mig Etiquetes: Bellocchio, biopic, feixisme, Mussolini
La proposta que presenta la Sala 8 i Mig, aquesta segona setmana de setembre, està signada per un dels màxims exponents de la vella guàrdia de cinema italià, que encara està en actiu i produint un cinema militant.
Marco Bellocchio ens presenta una pàgina obscura i censurada de la biografia oficial de Mussolini. Ida Dalser va ser la dona que ho va donar tot per ajudar un líder incipient que arrossegava les masses amb la seva personalitat. Es van conèixer a Il Popolo d’Itàlia; un diari fundat pel mateix Mussolini, dins el nucli dur del Partit Feixista. Es van enamorar apassionadament i, finalment, es van separar a causa de la I Guerra Mundial fins que, a l’hora de la retrobada, ell la va ignorar perquè ja tenia una altra dona i una carrera prometedora com a líder polític. Llavors calia esborrar l’Ida i el seu fill de la història oficial.
En una entrevista a Cahiers de Cinema, el director explicava que el seu objectiu era narrar una part de la història d’Itàlia i també com es gesten les ideologies totalitàries. El gran valor de Bellocchio és que sap com utilitzar els recursos més adients per superar el biopic i construir una gran òpera a la italiana amb l’ajut dels mestres Verdi i Puccini, alhora que assumeix un gran risc i crea un melodrama futurista en el qual utilitza les eines d’expressió pròpies d’aquest moviment d’avantguarda, creat a Itàlia en el mateix context sociopolític de l’època, amb l’objectiu d’explicar la gènesi del feixisme italià i amb la intenció explícita de generar polèmica entre la classe política italiana actual. Ni Gianfranco Finni, ni els comunistes italians han acceptat el repte, però estem segurs que sí que ho faran els espectadors de la 8 i Mig.
Un bon plat de pasta italiana és el que més ens convé a l’hora d’encarar un nou curs i com el que ens ha preparat el veterà Marco Bellocchio, us ho asseguro, no en trobareu.
Bon profit,
RATATOUILLE
set 10, 2010 @ 07:43:54
Enhorabona, Esther, per aquest nou camí (blog) que has iniciat tu soleta
Molt acurat, estèticament. Del contingut… sobren les paraules, ja sabem que sempre són les d’una gran professional.
set 10, 2010 @ 12:12:24
Molt Be i complert
set 10, 2010 @ 16:29:44
M’agrada molt, té una estètica relaxant i una primera imatge que anima a arribar lluny. Felicitats!
La peli “air doll” ens va agradar molt. Entre les tres vam fer un forumpicar= forum picture car prou entretingut.
Gràcies per tot.
set 10, 2010 @ 20:14:35
Dolors, permet-me que et reculli la idea. Esther: ¿podríeu preparar, ni que fos un sol cop a la setmana, una sessió de la Sala 8 i Mig en què al final fos possible debatre una mica sobre el film projectat? Per exemple podria ser la darrera sessió del divendres, o del dissabte, o la que més o menys creguéssiu que podria tenir més participació. Bé ja saps allò de que qui no té feina el gat pentina; per tant, si ha de ser massa feina o no ha de tenir cap mena d’èxit, res.
set 11, 2010 @ 10:10:12
Hola Esther,
M’agrada molt el decorat del teu nou “menjador”, on ens posem les botes els fidels al Ratatouille.
Ahir vaig anar a veure Vincere.
Motes gràcies per tot el que fas!!!
Nani
set 18, 2010 @ 13:23:19
rateta, crec que aquesta vesant teva,és molt bona,penso que fas mot per la cultura del segle 21 ,a la nostra estimada ,malgrat “estreta” ciutat de tarragona; per la meva trajectoria personal i pública,actualment amb costa vincular-me a cap “club”,malgrat avui ho he fet en el teu bloc
ptns,
elisa