SETMANA DEL 6 AL 12 DE JUNY


Amants del moresc elevat a la categoria de núvol,

Quan tot ens feia pensar que, a les alçades de l’any en què ens trobàvem, ja no podríem assaborir viandes refinades, resulta que estem sortosament equivocats perquè els cinemes Òscar han decidit oferir-nos uns quants plats que ja no esperàvem degustar.

Aquesta setmana tenim cuina canadenca i turca. Una autèntica sorpresa! I, a més, la dosi de cuina americana però, en la línia de la graellada, tant típica als USA, amb bones matèries primeres.

Aritmètica emocional (Emotional Arithmetic ) és un plat que es va presentar en el darrer Festival de Donosti, en la Secció Oficial, i que va passar amb una certa discreció. Tanmateix, i seguint amb la línia de les bones matèries primeres, us he de dir que Gabriel Byrne, Susan Sarandon, Max von Sydow, Christopher Plummer i Roy Dupuis (Las invasiones bárbaras), estan en el seu punt. Actuacions impecables al servei d’un altre argument sobre el genocidi nazi, amb la novetat que, aquest cop, és recordat amb els ulls d’uns nens que ara ja són grans. Paolo Barzman, el director, és un home molt bregat en el camp dels telefilms (“The Dead Zone, 2007), que presenta el seu primer plat com a xef de llargs.

El plat turc no és precisament unes postres dolces tipus baklava, sinó tot al contrari, s’assembla més a unes fulles de parra àcides “waraq el enab”, farcides a base de carns amb picant. Fatih Akin és un turc que viu i treballa a Alemanya i que en aquesta ocasió ens explica una història d’anades i vingudes traumàtiques entre aquest país d’acollida i Turquia. The edge of heaven, estrenada aquí amb el no massa encertat títol de Al otro lado, és una història de crims i càstigs, culpes i redempcions on, a més, el director destil·la, com un licor amarg, la seva relació d’amor odi amb Turquia. En fi, tots aquells que no vàreu poder provar la cuina fusió d’Akin a Cruzando el puente o Contra la pared, no deixeu passar l’oportunitat.

El plat més lleuger és el tercer. George Clooney torna a dirigir desprès de Good Night, and Good Luck. Aquest cop, en registre de comèdia lleugera, ens presenta Ella es el partido on, ell mateix i John Krasinski, es barallen (i no m’explico el motiu) per l’amor d’una -jove??- periodista esportiva encarnada per la seva amiga Renée Zellweger que fa el seguiment de la gira esportiva d’un equip de futbol americà, en declivi, que cal rellançar.

Ideal, després de les propostes anteriors, per tornar a pensar que el món és un lloc on val la pena viure-hi. Però, si seguiu entestats en la idea que la Terra no és un racó habitable de l’Univers conegut, no us perdeu La niebla, que ja us vaig recomanar la setmana passada, perquè, al marge dels bitxos, que ben bé es podien haver estalviat, si no fos perquè al públic d’USA se li ha d’explicar tot, té un dels millors finals que he vist en molt de temps i que em quedarà ben enregistrat en la retina i en ell paladar.

Per acabar, dir-vos que gaudiu del que es serveix aquesta setmana perquè el bon “llepafilms”, mai sap quan tornarà a tenir la taula ben parada.

Bon profit,

RATATOUILLE

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s