Les flaires d’un bon cuiner. Tommy O’Haver


Estimats deconstructors,

Inauguro la Categoria Deconstruccions amb l’objectiu de dedicar-la a l’anàlisi de seqüències d’especial interès que ens fan albirà la possibilitat de descobrir nous talents o noves flaires i sabors que ens criden l’atenció. Així doncs, a partir d’ara, ja teniu el nou raconet de participació per a tots aquells que no us conformeu amb la primera mirada i aneu directes a la deconstrucció dels text fílmic.

Veient An American Crime, he tingut la certesa de trobar-me davant d’un director de pols ferm que sap el què vol i que no torça el rumb. No cau en el “gore” sense sentit i narra el que cal i com cal. Insinua, utilitza el fora camp… i deixa que imaginem,  que és encara molt pitjor.

Però el que més m’ha conmogut de Tommy O’Haver és la seva capacitat de narrar en imatges i, al mateix temps, dominar el text.

En una de les primeres escenes Gertrude Baniszewski (Catherine Creener), demana a un dels seus fill que doni menjar al gos. Li ho ordena dos cops i el gos segueix lladrant. Llavors, la càmera surt fora de la casa i veiem com un nen angelical d’ulls grossos com fanals li posa el plat al gos però, tot just 10 centímetres més enllà d’on arriba la corda i la possibilitat que aquest es pugui alimentar. A partir d’aquest moment,  ja ho sabem tot del nen i també fins on pot arribar l’esmentada “criatura angelical”. Ens ha servit unes imatges premonitòries de primer ordre.

Al final de la pel·lícula, en les declaracions del judici, quan el fiscal pregunta a la germana de Silvia Likens si algun cop l’havia vist plorar a causa de les tortures i vexacions a que la sotmetia Gertrude, aquesta diu:

-No, no la vaig veure plorar mai, penso que no va tenir prou aigua per poder fer-ho.

Amb aquesta frase, ens acaba d’explicar tota la resta d’atrocitats inimaginables que va haver de suportar Sílvia en aquell terrorífic soterrani.

En fi, s’esperen comentaris….

RATATOUILLE

Anuncis

7 thoughts on “Les flaires d’un bon cuiner. Tommy O’Haver

  1. marc solé ha dit:

    Esther, ahir al vespre vaig tenir la fatal idea d’anar a veure “El incidente”. No sé si has tingut la oportunitat de veure-la….terrible, de dolenta, per al meu gust. Dius que te aire de serie B, jo vaig trobar aires de serie Z… infumable i indigna de ser pasada a un cinema. Diàlegs buits, absurds, personatges inoperants, situacions fora de context, tècniques narratives obsoletes…. desastrós. Es la meva opinió, però crec que al Shyamalan se li ha anat la mà… jo ni tan sols el vaig veure en pantalla…potser s’em va passar el detall….potser estava massa avergonyit…

  2. Ratatouille ha dit:

    Marc,

    Gràcies per la teva col·laboració. En fi, la vida del “cinèfil” és així de trista. Si et vols treure el mal tràngols ves a veure An American Crime.
    Cinema de primera. Hauries de fer cas a les meves recomancions.

    Ratatouille

  3. laura ha dit:

    Estimada Esther,
    Ja he vist que ” An American Crime ” la fan a costat de casa, al Boliche, demà m’en hi vaig. No llegeixo més, t’escric quan l’hagi vist.
    Per cert, he llegit de fa uns dies que parles de Won Kar-Wai. Segur que coneixes una pelicula seva que es diu ” 2046″, si no ho tinc mal entés… m’en pots dir alguna cosa.???m’interessa especialment per la banda sonora.
    Una abraçada

  4. Ratatouile ha dit:

    Hola Laura,

    Gràcies per animar-te a escriure en el bloc. Així no em sento tan sola escrivint en la foscor de la nit.

    Won Kar-wai té una pel·lícula anomenada In the mood for love (Desitjant estimar) que és la primera d’una mena de díptic que acaba amb 2046. La banda sonora d’aquesta va tenir molt èxit al meu país; el país del formatge i la ratatouille. Es una banda sonora francament bona que jo vaig estar escoltant i escoltant mentre conduïa durant molt temps, fins que em vaig adonar que acabaria tenint un accident i la vaig reservar per a moments més íntims.

    Desitjant estimar (que hauries de veure primer) tracta de l’amor, just en aquell moment que tot és possible, que tot és suggeriment, intuïció, potencialitat i que qualsevol gest de l’altre és un alè d’esperança en el gènere humà. En fi, aquell moment que de tant extraordinari com és, per força ha de durar molt poc o, en cas contrari, aquest muntatge de la societat civilitzada no funcionaria.

    Al marge de filosofies, tens a la teva disposició les dues bandes sonores i tota la filmografia del mestre.

    Per cert, Isabel Coixet és una addicta a WKW.

    La Rateta

  5. laura ha dit:

    Hola Esther,
    Gràcies per les teves substancioses informacions. Quan puguis me les deixaras?? ara ja tinc on veure-les.
    Acabo d’arribar del Boliche. no he passat ni un moment de la pelicula, ” An american crime”, sense tenir contracturada tota la musculatura dorsal, cervical i tot el que es pugui contracturar. Serà veritat que tots tenim dintre un “dolent patológic” en potència. Només cal que ens ho facilitin i donin el vist-i-plau( ah! la mare ens deixa, no sabia que no estava bé), perqué surti el pitjor d’un ésser humà.
    Per mi una escena clau és quan el pare del seu últim fill la va a veure amb uns objectius molt clars, i increíblement els aconssegueix!!!!, després d’haver-li fotut una bofetada!!!!
    Ella no val res, diria que la seva autoestima està pel subsol!!! només pot sentir-se superior maltractant els que no poden defensar-se.
    Duríssima, he marxat amb mal cos, encara que les interpretacions, tant d’ella com de Sylvia son impecables, i diria també de la Paula…
    No se si ho he fet be aixó de la deconstrucció del text……
    Petonets

  6. frederic ha dit:

    Hola Esther!!

    Ahir vaig fer sessió doble de dues pelis que tenia pendents arran de les teves recomanacions i que em van oferir dues perspectives diferents sobre el mal i sobre la naturalesa maligna de l’ésser humà.

    La primera: An american crime. Duríssima, impecable, excel.lent. Tal i com dius et van venint imatges al cap, frases, mirades, diàlegs de la pel.lícula. “Me sacrificó a mi para salvar a sus hijos. Sacrificó a sus hijos para salvarse ella”. Diria que aquesta frase és la que sintetiza la trama. Ellen Page està absolutament increïble (és sens dubte l’actriu revelació, no ja de l’any, sinó del que portem de segle XXI, gairebé!!) I la Catherine Keener, aquella mirada a mitges entre compassiva, severa, trista, dura… impagable.

    També trobo destacable el que planteja entorn la relació de la mare amb els seus fills i sobre com els petits interioritzen i normalitzen el maltracte, la vexació i les agressions. “Sólamente la está educando” o “Se lo merece” Diuen davant el que li fan a Sylvia. No ho entenen, però ho comparteixen, hi participen i no es plantegen si està bé o malament el que fan. Crec, de totes maneres, que aquí l’esperit crític dels més petits s’obvia en excés. Exceptuant el fill -que és ja de naturalesa perversa, tal i com es veu a la seqüència del gos i el menjar- les noies actuen mogudes no se sap perquè (elles no ho saben, tal i com es demostra al judici) però com a autòmates absolutament acrítiques, i tot i que en aquest cas les coses anessin així, aquí jo discreparia alhora de generalitzar-ho.

    La segona: La Niebla. Tant el Marc com tu la vàreu recomanar tant que em va agradar menys del que m`esperava. Evidentment els monstres m’hi sobren del primer a l’últim i la trama em va aborrir bastant. El final, correcte; potser me l’esperava impressionant i tot i el gir de 180 graus final, em va semblar prou bé, però sense exagerar.

    El més destacable sens dubte de la pel.lícula: la predicadora, un corcó que acaba donant sentit a la història i la conversa sobre la bondat o la maldat inherents a l’home i la reflexió que l’ésser humà és bo i pacífic quan té garantits uns mínims i una comoditat vitals però que es pot convertir en una bèstia quan és víctima de la por, quan es sent insegur i quan no entén el que està passant. Profètica conversa, sens dubte que es posa de manifest en l’enfrontament entre els il.luminats i els terrenals a dins el supermercat.

    An american crime: un 9
    La niebla: un 7

    Una abraçada i fins la propera!

    Frederic

  7. creener ha dit:

    […] stock screener s creener sc reener scr eener scre ener scree ner screen er screene r screener …ratatouille Blog Archive Les flaires d’un bon cuiner …Posted by: Ratatouille, in Crispetes deconstru¯des. Estimats deconstructors, … les primeres […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s