L’OBSCUR ENCANT DEL VAMPIR


Estimats en la foscor, ara més que mai,

Avui dia d’aqüeducte i excessos festius, he decidit prescindir del sol excel·lent que lluïa a les dotze del migdia per anar a submergir-me en una fosca sala de cinema on es projectava el darrer fenomen “teen” de la temporada: Crepúsculo. Evidentment anava a la recerca d’un bon producte de gran consum per injectar-me en bena perquè, com bé sabeu, al cinema no se li poden clavar les dents a la iugular.

Ben aviat m’he adonat que des d’aquest moment, les adolescents no prendran el sol, posaran cara trista i reaccionaran a les bromes dels seus graciosos i immadurs companys amb una ganyota pròpia de qui ja no somriu perquè ha fet tres-cents anys.

El vampir sempre ha estat un ésser ombrívol i terrorífic però en igual proporció seductor per tot allò de les pulsions d’amor i mort que les fèmines arrosseguem doblement amb la nostra obsessió d’arribar fins el final de tot el que comencem. Però Edward Cullen, el vampir que dibuixa Crepuscle de Sthephenie Meyer és, a més, l’únic home -que no xixarel·lo- de l’institut, l’únic que vesteix amb gust, mira de forma penetrant mentre canvien de color els seus ulls, viu en una casa perfecta plena de llum i finestrals, pintures modernes i gent guapa -inclosos pare i mare- i no en una cripta i, no escolta res més que Satie i, encara més, pretén ballar-lo amb una joveneta poc destra. Què més voleu? Deixem d’un cop la vulgaritat terrena dels homes que mengen hamburgueses i beuen cervesa per l’exquisidesa d’un bevedor de plasma humà. Què importa una mossegada quan t’ha de transportar al cel del sexe tàntric…? Perquè això sí, amb aquest home no es passa mai de la insinuació, del fregament subtil, la mirada penetrant i el desig de desitjar; tot i que fa de mal comparar, com a In the mood for love de Won Kar-wai. El vampir és un home capaç de portar-te al cel i portar la temptació al límit màxim sense arribar mai a pecar. Tot plega, no és una bona opció per l’amor en els temps de la SIDA?

El missatge és evident: “Mort al sexe explícit, visca el regne de la insinuació i la subtilesa”. I és que en temps de crisi, fins i tot, estalvia la moral benestant i si Stephenie Meyers no és mormona, ja fa temps que ha fet vot de castedat però, no ho critico, em sembla un discurs prou interessant que enriqueix l’educació sentimental dels jovenets i jovenetes amb figures metafòriques i sublimacions delirants com, per exemple: l’home que et fa volar fins arribar al cel, aquell que et presenta la poma més vermella enmig de la grisor del menjador escolar, aquell que quan es mostra al sol en lloc de desintegrar-se llueix com el mateix astre i que quan està més excitat resulta esdevenir el rei de la marxa enrere. Repeteixo, què més es pot demanar? Jo… ja signaria. Potser alguna ment preclara ha arribat a la conclusió que deprés de predicar els sexe lliure a partir dels 13 anys, valia la pena fer marxa enrera i mostrar l’estètica del desig en el seu estat pur versió teeenager.

Però tot allò que ha pogut suportar el vampir, potser no ho podrà suportar una mortal i Bella ho diu ben clar: “Sé què vull i ho aconseguiré”. Així doncs, fins la propera tramesa que ja esta servida amb safata de plata i amb unes quantes mossegades salvatges d’una vampira arrauxada i venjativa que promet donar molta marxa a la festa de graduació de la Bella i l’Edward.

La Rateta que escombrava l’escaleta

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s