SETMANA DEL 20 AL 26 DE FEBRER


 
Estimats rosegadors,

Ja hi tornem a ser…! Setmanda d’exquisideses de tot tipus que ens portaran necessàriament als excessos que, per què no dir-ho, ens encanten.

Una menja excessiva i arrauxada és El lluitador  (The Wrestler) que ens retornarà un primer plat de la nostra joventut: MiKey Rourke, aquell home de les 9 setmanes i mitja que totes hauríem volgut com a amant i que, fins i tot, algun professor de Teoria de l’Educació, ens va dir que canviaria la forma de practicar sexe i malauradament, algunes, ens ho vàrem creure. En fi que el nostre mite eròtic ara no ens mou ni una pestanya com a home,  però de la mà  de
Darren Aronofsky, ha aconseguit ser, definitivament, un actoràs excessiu consumit per la vida i l’alcohol.

Vals con Bashir d’Ari Folman és un plat israelià de disseny, estilitzat, però alhora dur, pesat de digerir tot i que això   no ens ha d’importar, perquè recordarem els seus sabors durant molt temps. Planteja el conflicte d’Orient Mitjà a partir d’una proposta d’animació i retornant el protagonisme a l’individu, a un dels combatents de la guerra del Líban, posant les persones per damunt dels conflictes. El seu director…. ha triat l’animació per fer-nos més fàcil la digestió però tot i així el seu gust potent ens perseguirà.

Entre els plats recomanats també podem trobar el plat en VOS per gaudir dels sabors i les flaires sense intermediaris directament del plat. En aquest ocasió podrem degustar In search of a midnight kiss  (Buscando un beso a medianoche) d‘Alex Holdridge; una menja senzilla però no per això menys deliciosa que ens parla de solitud i amor i de vulnerbilitat emocional tot regadet amb humor agredolç,  a l’estil de la cuina xinesa tot i que és made in USA .

Finalment a l’Antiga Audiència, divendres podem assaborir, El cant dels ocells d’Albert Serra que fa cuina catalana de les comarques gironines amb importants dosis de minimalisme i la necessària implicació dels comensals per degustar acuradament el plat. Ha estat multireconeguda en els premis Gaudí d’aquest any.  I diumenge, “la creme de la crema” cuina francesa de primera línia desenvolupada per Olivier Assayas. L’heure de l’étè  és una especialiatat que ho deu tot À la recherche du temps perdu de Marcel Proust.Us puc assegurar que és un plat per a repetir.

Bon profit estimats,

 RATATOUILLE

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s