NO PODEM VIURE SENSE MISHIMA


[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/IksljNs1N3w" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

“No es pot viure sense Rossellini
”, és la frase que va dir un personatge de Prima della Revoluzione –primera part de Novecento – de Bernardo Bertolucci però després de veure Mishima i tot emulant la famosa frase, ens preguntem com hem pogut viure tant de temps sense aquesta obra d’art inqüestionable que ha estat amagada durant vint-i-cinc anys a l’Avern de les obres incompreses. De fet, el mateix Schrader ha comentat que la va fer per no ser vista. I ara, que veu la llum, descobrim que possiblement, és el moment de fer-ho perquè, va ser teixida amb un quart de segle d’anticipació.

Paul Schrader cuina la simbiosi perfecta entre cinema i literatura i ens porta a aquella Ítaca on mai no s’arriba per més llarg que sigui el viatge, en una mostra del més pur cinema com a art de la representació.

Mishima té tots els elements que persegueix Isabel Coixet des que va començar a hibridar-se amb el cinema asiàtic de Wong Kar-way amb els seus “shushi” a la catalana”: l’amor al límit; la sensibilitat sense màcula del cinema japonès; la bellesa forçada fins a l’extrem i el desig de convertir el cos i la vida en una obra d’art; la necessitat de transcendència mitjançant cada un dels petits detalls de la vida; la mort com a art suprema; la fi com a la màxima escenificació artística…, com ho exposa Rafael Argulloll en el seu llibre La fi del món com a obra d’art.

Dilluns passat vaig poder veure una de les obres més importants dels darrers 25 anys de la història del cinema: Mishima: A life in four chapters de Paul Schrader. Volia fer una sessió doble amb El primer dia del resto de tu vida, però no vaig poder perquè sentia que, tornar a entrar al cinema, era com menjar quatre llaminadures després d’un plat servit al Bulli. Hauria estat una mena de crim imperdonable perquè el visionat de Mishima incapacita per a l’acció i et porta a un estat semblant al de la hipnosi.

Sincerament, val la pena agafar un tren i fer un viatge a Barcino per veure-la.

Bon profit,

RATATOUILLE

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s