AQUELLES ESCUDELLES DE L’HIVERN


[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/JUj9gDtA9HQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Benvolguts,

La rosegadora ataca de vell nou i us proposa un tastet a manera d’aperitiu  que ens serveixen els companys de Miradas de Cine. Ens han preparat uns entrants  amb  les millors imatges del 2009 que us recomano molt i molt. Hi podreu trobar títols com Déjame entrar, Still walking, Malditos bastardos, Enemigos públicos o Anticristo, a banda d’altres joies que aquí encara no hem pogut veure.

Però anem al gra i resseguim què és pot veure a la Capital de la Cultura 2016 i, per començar,  deixeu-vos de dietes i manies perquè aquesta setmana hi ha un primer plat contundent i demolidor com l’escudella de l’àvia que ha cuinat Michael Haneke anomenat La cinta blanca , que és per sucar-hi pa. El director ataca de nou amb les seves reflexions sobre el mal i en aquest cas toca la línia de flotació dels espectadors perquè el mal està encarnat on menys ens ho esperem. Haneke sap posar-se a l’alçada dels grans mestres com són Bergman i Dreyer i els hi fa puntetes perquè Déu ni do quina pelicul·lasa. Metres i metres de cel·luloide en blanc i negre per a més de dues hores de cinema amb majúscules i a les antípodes d’Avatar,  per tal de recordar-nos que el cinema,  més que un espectacle de fira,  és l’art d’explicar històries amb imatges i que sempre és més difícil de dur a terme la segona opció que no pas la primera.

El segon plat que us proposo és de la setmana passada però, no patiu, si l’escalfeu al microones encara es pot menjar i no ha perdut cap de les seves propietats. Teniente corrupto de Werner Herzog ens demostra que el mestre encara és capaç de fer millor el pa amb tomàquet que la Carme Ruscalleda però que quan es posa a cuinar com Ferran Adrià també ho pot fer. Aquests darrers anys, després del trencament amb el seu millor amic Klaus Kinski a qui va dedicar Mi enemigo íntimo, ens ha ofert documentals  increïbles com Grizzly Man En los confines de la Tierra i,  tot seguit,  ha estat capaç de disfressar-se de cinema comercial en aquest Teniente corrupto i encadenar tot un seguit de seqüències de pel·lis de polis amb la seva personal visió que no es poden desaprofitar i s’han de tastar,  a la força,  encara que no ens quedi gana després de l’olla de l’àvia

I per acabar, Guy Ritchie ens presenta una especial visió-deconstrucció  de Sherlock Holmes, molt lluny de Billy Wilder i de la seva  La Vida privada  de Sherlock Holmes però que precisament, si te algun valor, és el de jugar al canvi de papers entre Watson i Holmes i, si més no, veure  Robert Downey Jr. excessiu i desmadrat,  com sempre, davant d’un mesurat i seriós Jude Law.

Que tingueu un bon appétit,

RATATOUILE

Anuncis

One thought on “AQUELLES ESCUDELLES DE L’HIVERN

  1. maria rosa ha dit:

    Rateta, quin plaer tornar a veure LA CINTA BLANCA, encara que fos en una pantalla una mica més xica que la del Kursaal! Quina delícia poder fixar-te en els detalls, que són molts, i recrear-te en el colpidor rerefons d’aquesta història! I també tornar a comprovar que bé que actuen tots plegats, que ben dirigits que estan, aquests personatges! En fi, no em cansaré mai de lloar-la.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s