LA CUINA ITALIANA DE FELLINI


[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/OtDQOF_pU8A" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Benvolguts,

Aquesta setmana he comprovat que per poder copsar la vostra opinió sobre el meu bloc, m’he de passejar per Tarragona perquè, tots plegats, sou un pelet reticents amb les noves tecnologies i l’era digital i  no hi ha manera d’aconseguir que em pengeu algun comentari. Així doncs, us proposaré  una petita juguesca i d’entre els em que doneu la vostra opinió sobre les millors imatges del 2oo9 que proposaven els companys de Mirades de Cine del post de la setmana passada, rifaré  Ciutadà Kane.  Sí senyor!, la millor pel pel·lícula de la història del cinema per al mes espavilat  que es miri les imatges del 2009, en una trii i ho argumenti.

I tot plegat,  més d’un pensarà si aquesta rosegadora està començant a embogir: doncs sí,efectivament el cor em batega fora del pit perquè aquesta setmana s’estrena  Nine de Rob Marshall (Chicago) i el seu protagonista és  l’ombra que em porta més de cap aquesta última dècada; l’incomparable,  el genial, el camaleó Daniel Day-Lewis

Podrem gaudir de Judi Dench, Kate Hudson, Marion Cotillard, Sofia Loren i la seva alter ego en versió hispànica Penélope Cruz-en altres temps P de Cruise- i la més refinada, estilitzada i meravellosa entre les dives  Nicole Kidman emulant les dones de Fellini a  Fellini 81 / 2 perquè Daniel Day-Lewis es posa a l’alçada del gran Marcello Mastroianni que, en el seu moment, es va posar a la pell del mestre del neorrealisme italià i ens delecta amb els seus excessos. Tot plegat i com es diria en italià: Bocatto di cardinale!

El segon plat  és una crema francesa anomenada Ricky cuinada per  François Ozon amb el toc català de Sergi López. Es tracta  d’una faula, d’un conte,  una delícia per la vista que no recomano a les senyores en edat de procrear.

I per acabar, després de l ‘afartament,  proposo que  passem de les postres i anem directament al Nespresso que ens serveix George Cloney que, per sort, tot i que en aquesta pel.lícula  vola molt, no arriba a veure Sant Pere (John Malkovich) a conseqüència de la topada amb un piano. L’argument de Up in the air que proposa  Jason Reitman (Juno) es redueixen a la  qüestió de si un tauró de les finances que va de ciutat en ciutat i  d’aeroport en aeroport pot  arribar a tenir, algun dia, llaços emocionals -si us plau absteniu-vos les impulsives-. Jo, personalment, penso que determinats homes és millor tenir-los al cel  que rentar-los els mitjons.

Així doncs, aquesta setmaneta, ja us podeu acomiadar de la família amb l’excusa que hi ha sessions de formació sobre Competències Bàsiques al Monestir de Poblet, li encolomeu  al o la  “partenaire” el bàsquet del nen i la festa d’aniversari de la nena, us compreu un targeta de descompte de cinc entrades i us i tanqueu sense treva al cinema.

I per acabar, us donaré una bona notícia.  Els companys de Tarragona Ràdio que em suporten tots els divendres  a les 7 de la tarda, han decidit penjar les meves seccions de cinema  al Ja tardes i per tal que hi pugueu accedir us he penjat un vincle permanent al  lloc web per si enlloc de llegir,  preferiu escoltar.

Que aprofiti!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/y_5_lzags3I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s