BARCELONA NO ÉS BEAUTIFUL


És evident que el títol de la darrera pel•lícula d’Alejandro González Iñárritu conté el secret i l’essència de tot el seu missatge. No és nou que el cinema del director mexicà pretén alliçonar-nos i trucar a les portes de les nostres consciències burgeses opulentes, submergides darrerament en la crisi econòmica. Tanmateix, en aquesta ocasió i per si no ho havíem entès, ens ho vol deixar ben clar.

En un altre article publicat en aquest bloc, amb motiu de l’estrena de Forasters de Ventura Pons, em plantejava quina era la imatge mental que identificava la ciutat de Barcelona, quin és l’imaginari que ens remet a la capital catalana en la línia del que pot significar la Tour Eiffel en referència a París o l’Empire State envers New York. En aquell moment semblava que la imatge era interior: la dels pisos de la Barcelona noucentista conquerits per nous habitants multiculturals, integrats a base d’anys i d’anar pujant graons a l’escala social. Ara sembla que la imatge que es projectarà de la Barcelona olímpica, als Globus d’Or i qui sap si als Oscars, és la de la misèria, l’esclavisme, el xantatge i la decadència moral i física d’una ciutat i els seus habitants i, per aquest motiu, Barcelona no pot ser beautiful sinó biutiful tal i com ho expressa la filla d’Uxbal (Bardem) quan vol parlar del seu viatge somniat als Pirineus. Els pobres no tenen dret, ni tant sols a anomenar les coses pel seu nom, els seus somnis només són bonics a mitges i s’escriuen amb faltes d’ortografia i, més encara, si el poder groc s’infiltra al nostre país i comença a copial tot el que troba i a esclavitzar tot immigrat il•legal que se li posi al davant; llavors jo, com l’Scarlett O’Hara d’Allò que el vent s’endugué, diré: “A Déu poso per testimoni que mai més compraré una bossa en un xino”.

La nostra llengua tampoc té plens drets a la Barcelona biutiful i mentre els xinesos parlen en xinès mandarí tot el temps que volen, el nostre protagonista només pot deixar anar alguna parauleta en català, amb la condició que la digui amb la boca petita i, per tot plegat, no acabem d’entendre si és que és un català que ja no pot fer ús de la seva llengua perquè ja no la parlen ni els Mossos d’Esquadra, o bé, és que és un pobre immigrat que no ha pogut gaudir de l’aprenentatge d’una llengua en vies d’extinció, perquè ha arribat a Catalunya a l’era post Ciutadans de Catalunya -¿…o és Ciudadanos de Cataluña?-. Sigui com sigui, el català acaba sent un fet anecdòtic que dóna un toc més exòtic que el xinès o que el fet que el nostre benvolgut Bardem sigui periquito en lloc de culé.

Inárritu és Iñarritu i l’el•lipsi i la subtilesa no són el seu fort. Ens ho mostra tot i no ens deixa imaginar res: el pare putrefacte al taüt, la sang ben vermella que pixa el protagonista cada cop que va al lavabo i les maneres exagerades de la seva dona bipolar. Fins i tot la seva pobra filla té trets ètnics perquè no se’ns passi per alt que és una habitant del Raval. I no del Raval del CCCB, del MACBA o del FAD, sinó una habitant ravalera del Raval, gairebé sortida del documental En construcción de Guerín.

En una línia ben diferent estan els germans Dardenne a la Sala 8 i Mig i la seva Le silence de Lorna que és una tesi doctoral sobre la contenció, el silenci i l’el•lipsi, a part de ser un exemple clar de cinema de dones -que no feminista-.

Arta Dobroshi, en el paper de Lorna, està superba perquè com Bardem, no deixa d’aparèixer en un sol segon del metratge i sempre està en el seu lloc, bastint un personatge sense fissures que calla i amaga més que explica, però que ens arriba al fons de l’ànima i que construeix una crítica aferrissada de l’Europa comunitària on és del domini públic que els ciutadans poden viatjar sense fronteres.

Aquest programa doble pot suposar-vos un cert mal d’estómac, i més encara si hi poguéssiu afegir NEDS (No Educated DelinquentS) de Peter Mullan, guanyadora de la Conxa d’Or de Donostia 2010 que, per la seva qualitat indiscutible, només ha pogut aguantar quinze dies a la cartellera. Però sempre ens quedarà el DVD i la sal de fruta ENO.

Bon profit.

RATATOUILLE

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s