ANIMAL KINGDOM


ANIMAL KINGDOM
Director: David Michôd
País: Austràlia
Any: 2010
Durada: 121 min.
Gènere: Drama
Idioma: Anglès

Aquesta setmana sopar de gala amb Animal Kingdom, reconeguda amb el Gran Premi del Jurat a Sundance 2010. Si us agrada el cinema de veritat, veniu a empatxar-vos d’imatges a la 8 i Mig. I si teniu previst fer un “doblet”, us asseguro que no podreu, perquè és de les pel·lícules que deixen incapacitats als més grans devoradors d’imatges.

Joshua “J” Cody es queda orfe i se’n va a viure a Melbourne amb els seus oncles sota la custòdia de la seva àvia Smurf. S’adapta ràpidament a la seva nova vida, però també descobreix que viu en un món molt perillós, entre delinqüents i policies corruptes. Un submón paranoic i venjatiu, on haurà de decidir quin lloc vol ocupar-hi.

David Michôd, en el seu primer llargmetratge, ja se situa entre Coppola i Scorsese a l’hora de narrar històries sobre la delinqüència i la púrria immerses en una violència colpidora. El jove director australià ens demostra, fotograma a fotograma, que coneix perfectament les lleis del cinema negre. Les usa amb mestratge per acabar trencant-les i seguir la tradició d’altres joves cineastes. Aquests són directors que han destil·lat moltes hores de cinema, per arribar a propostes molt més obertes i eclèctiques, lliures de les constriccions dels gèneres.

Amb tot el que hem dit ja es justifica l’agradable sorpresa que és Animal Kingdom. A més, cal afegir-hi l’extraordinària capacitat de Michôd a l’hora de repartir responsabilitats entre els actors del repartiment. I és per això que tots tenen el seu moment de glòria. En destaca una superba Jacki Weaver en el paper de matriarca alhora castradora i protectora —una mena de lleona enmig de la sabana— i Guy Pearce, en el paper del policia que rosega la voluntat de l’adolescent protagonista.

Animal Kingdom no és doncs, en cap cas, una pel·lícula més perquè és d’aquella classe de propostes que no ens deixen descansar a la butaca. Michôd ens arrossega cap a territoris perillosos on, com a la selva, cal decidir en quin bàndol ets, i si t’encantes, el director ja t’ha caçat i quedes a la seva mercè. Llavors només cal rendir-se.

Anuncis

8 thoughts on “ANIMAL KINGDOM

  1. Marcel Banús ha dit:

    M’ha semblar llegir-hi una indirecta al primer paràgraf. Digue’m malpensat.

    • Ratatouille ha dit:

      Benvolgut Marcel, parlava de mi mateixa, perquè veig que, amb els anys, quan veig una molt bona pel·lícula m’agrada anarme’n cap a casa amb les imatges al cap i assaborir-les poc a poc. Abans tenia més “saque”.

      Ja tens raó que sembla que només possem drames a la 8 i Mig però és que els gran cinema no té gaires comèdies i en el millor dels cassos són agredolces.

      Ens veiem a les fosques!

  2. Marcel Banús ha dit:

    Volia dir “m’ha semblat”, esclar.

  3. Xavier Vidal ha dit:

    Tocarà tornar-la a veure, aquesta vegada en pantalla gran. Una peli molt intensa, molt madura, amb un repartiment inmens. Em sobra alguna veu en off i algun titubeig estilístic, però crec que és la millor proposta de febrer. Segur que també atraurà molt de públic. Ara mateix la ressenyo al marge dret de Cinoscar & Rarities.

    Qué tendra A casa por navidad!!! Gràcies per programar-la. Saluts!

    • Ratatouille ha dit:

      Gràcies pel suport. Anima molt. Ja pensem en noves propostes força agosarades.
      En Marcel sempre diu que els que som més fidels a la 8 i Mig hauríem de fer sessions comentades,. penso que potser ho podem provar i així passaríem al món real que sempre és més gratificant. O no…?

  4. Xavier Vidal ha dit:

    Clar que sí! M’apunto!

  5. Marcel Banús ha dit:

    Un film 5 estrelles (que vol dir: imprescindible). Un western crepuscular del segle XXI (que ja és tindre’ls ben posats per fer-lo quan tot just acabem de començar el segle). Impressionant el xiquet, el J (alerta, “J” no pas de Joshua sinó de jòquer, no en el sentit de “carta que va bé en qualsevol joc” sinó en el de “carta que s’adapta a qualsevol joc”). El cinèfil que tingui els pebrots de perdre’s aquesta història no té perdó de Déu.

    • Ratatouille ha dit:

      Que agradin les pel·lícules de la 8 i Mig és igual que convidar els amics a sopar a casa i que els hi agradin tots els plats. És una elegria i és també compartir els mateixos gustos, que no és gens fàcil.

      Ratatouille

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s