TORNEM A LA 8 I MIG


INCENDIES

Director: Denis Villeneuve
País: Canadà, França
Any: 2010
Durada: 130 min
Gènere: Drama, guerra
Idioma: Francès, àrab, anglès

No és casual que després de les vacances de Setmana Santa, a la Sala 8 i Mig de Les Gavarres, se’ns ofereixi una de les pel•lícules més reconegudes per la crítica internacional i pels festivals de Venècia i de Valladolid —on va guanyar el premi al Millor Guió, el Premi del Públic i el Premi de la Joventut. I no és casual perquè es tracta d’inaugurar el darrer trimestre de la temporada amb un títol indiscutible.

Incendies es basa en la punyent obra teatral de Wajdi Mouawad, i a més dels reconeixements esmentats, el 2010, va ser la candidata canadenca a l’Oscar a la Millor Pel•lícula Estrangera de Parla no Anglesa. És el quart llargmetratge de Denis Villeneuve, i la seva protagonista, Lubna Azabal, és una actriu que tots podrem reconèixer per la seva extraordinària interpretació a Paradise now (2005).

Però, a més a més, Incendies té els components bàsics per poder cimentar una pel•lícula perfecta, una pel•lícula que ens atrapa des del primer moment. A Incendies la tragèdia grega i la dramatúrgia shakespeariana es troben en un territori comú, ajudades per una narrativa segmentada en capítols que, ben bé, podrien ser d’un producte del Hollywood de qualité.

I és que com diu el narrador: Una història no acaba mai amb la mort. I és precisament per aquest motiu que Simon i Jeanne han d’iniciar la recerca dels seus orígens a partir del testament de la seva mare. Hauran d’afrontar una veritat desconeguda, en una terra estranya, i descobriran el sentit de les paraules amor, herència, odi i venjança.

Villeneuve evidencia el seu mestratge amb plans curts, enfocant i desenfocant i d’aquesta menera, juga a mostrar els fets, amb fredor, en algunes ocasions, i a insinuar-los subtilment en d’altres però, sempre manté la distància necessària. Una distància que, malgrat tot, no ens salva de submergir-nos de ple en una història que no ens deixarà respirar i ens colpejarà. Però a la fi, com molts cops passa a la vida, deixarà una petita escletxa a l’esperança.

Anuncis

9 thoughts on “TORNEM A LA 8 I MIG

  1. josepmaria ha dit:

    Hola,
    D’entrada felicitar-te per aquest fantàstic bloc i per la difusió de “l’altre cinema” que estàs fent.
    Una pregunta, com podem saber els horaris de les pel·lícules de la sala 8 i mig ?
    a la web del cine aquests films ni surten…

    Moltes gràcies
    Josep Maria

    • Ratatouille ha dit:

      Hola Josep Maria,

      Incendies es projecta partir de les 5 de la tarda. Suposo que en 3 sessions perquè la durada és de dues hores. Si mires el web que de Gavarres que hi ha en el bloc com llocs vinculats, ho trobaràs.

      Gràcies per tot i, especialment, per venir al cinema perquè això ho fem per amor a allò que més ens agrada.

  2. Marcel Banús ha dit:

    Esther, ens en moríem de ganes, els cinèfils, de tornar a la 8 i Mig. Gràcies pels teus textos i per la teva cinefília incondicional.

    Josep Maria, esclar que les pel·lícules de la 8 i Mig apareixen al web d’Ocine, i si no t’ho creus, comprava-ho demà divendres (06-05-2011). Una abraçada.

  3. xvdlh ha dit:

    Ja teniem ‘mono’ de 8 i mig!!!
    Incendies és la única nominada a l’òscar de film extrangera que em queda per veure. A veure si entre tants examens i treballs finals tinc temps d’anar a les Gavarres.
    Saluts!

    Xavier.

  4. elisa ha dit:

    Incendies, okkkk! malgrat la llarga durada del film crec que tots els premis i nominacions que ha rebut ho mereixia..Un gran exercici de treball de molts caps i persones amb ganes de fer cinema i de la possibilitat de dir que per complexe que sigui NOMÉS i ha UNA MANERA de fer i viure amb PAU…

    gràcies (als empresaris o empresaries ,,) per la sessió matinal del diumenge

    muaks rateta

    • Ratatouille ha dit:

      Elisa,
      Li faig saber a l’empresari que fa les matinals que per a tu això d’anar al cinema el diumenge al dematí és molt més que anar a misa major.

      La pel·li és molt potent, molt! Però tot i així hi va haver un senyor que es va adormir tant que ens pensàvem que havia patit un atac de cor.
      Uns companys van dir que si amb una pel·lícula així s’havia adormit, es mereixia quedar-se tancat al cinema tota la nit. Al final al vam despertar i tot va acabar bé.

      Vivir para ver!

  5. Xavier Vidal ha dit:

    No em puc treure del cap el final sorpresa… gran peli!

    • Ratatouille ha dit:

      M’agrada que us ho passeu bé a la 8 i Mig. I quan una pel·li no et marxa del cap senyal que és molt bona.
      Malgrat tot a mi em sembla un final una mica forçat i si fas números tampoc quadra massa però el cinema és art en imatges i no mates.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s