LA PATERNITAT AL CINEMA


Temps era temps que els productors estimaven les seves pel·lícules com si fossin les seves  filles i mimaven els directors de cinema com si fossin els seus fills.

Grégoire Canvel  -el protagonista de Le père de mes enfants-  és un productor de cinema  que estima profundament  la seva família: la seva dona i les seves filles són la seva vida. Però el CINEMA  (escrit en majúscules)   és la seva ànima i dóna sentit a la seva vida.  Tot plegat no seria cap problema si ambdós mons no entressin en contradicció quan la crisi econòmica i creativa entra de ple a la indústria del  cinematogràfica.

Mia Hansen-Løve -la directora- va tenir la sort de treballar amb  Humbert Balsan en el seu primer film Tout est pardonné (2005). El productor -que ja havia treballatva amb cineastes com Claire Denis, Lars Von-Trier o James Ivor, es va- es va  llançar a l’abordatge del  projecte de la jove directora, però, al cap de poc mesos d’iniciar-se  el rodatge, Balsan va morir sobtadament i aquest fet va trasbalsar la realitzadora, de tal manera que va decidir retre un merescut homenatge al seu pare cinematogràfic.

 A Le père de mes enfants,  Mia Hansen-Løve hi construeix l’alter ego de Balsan. La realitzadora ens mostra -amb contenció extrema i càmera atenta-  el dia a dia d’un home que lluita per conservar les dues coses que més estima: família i cinema. I l’home, a poc a poc, ens  va captivant amb els seus defectes i la seva passió i amb la seva fe en el cinema en  què creu fermament. És un home, en definitiva,  que creu més en l’art que en la comptabilitat i per això acaba assumint un càrrega difícil de portar. Però la realitzadora va més enllà i,  malgrat la seva joventut,  és capaç de parlar-nos de la pèrdua, de la paternitat -biològica i intel·lectual-  i també de l’herència i el relleu, tant en la vida com en la creació.

 En un país com França on, des dela NouvelleVague, ha regnat la política dels autors i l’autoria -sagrada-, recau exclusivament en les mans del director; que algú hi tingui el valor de reconèixer la figura del productor, no deixa de ser una opció molt valenta. Tan valenta com aquesta petita joia del cinema que parla d’allò que més saben la gent del cinema: crear somnis.

FITXA TÈCNICA

Pel·lícula: Le père de mes enfants.

Director: Mia Hansen-Løve.

Guió: Mia Hansen-Løve.

Fotografia: Pascal Auffray (color).

Muntatge: Marion Monnier.

Música: Diversos.

Direcció artística: Mathieu Menut.

Vestuari: Bethsabée Dreyfus.

Producció: Olivier Damian, Philippe

Martin i David Thion.

Lloc i any: França, 2009.

Durada: 110 minuts.

Gènere: Drama.

Idioma: Francès.

Intèrprets: Louis-Do de Lencquesaing

(Grégoire Canvel), Chiara Caselli (Sylvia

Canvel), Alice Gautier (Valentine), Manelle

Driss (Billie), Éric Elmosnino (Serge), Sandrine

Dumas (Valérie).

Distribuïdora: Paco Poch Cinema.

ELS WEBS

http://www.filmsdulosange.fr/fr/fr_peredemesenfants.html

http://www.pacopoch.cat/leperedemesenfants/

                                           ELS FESTIVALS                                                   
Cannes 2009

D’A Festival de Cinema d’Autor de Barcelona 2011

ELS PREMIS

Premi especial de la crítica Un Certain Regard

al Festival de Cannes 2009

Lumière al Millor Guió 2010

LES PARAULES DE LA DIRECTORA

La pel·lícula havia d’expressar aquesta paradoxa: la coexistència en un mateix ésser de dos moviments contraris el conflict que pot sorgir entre llum i negror,  força i vulnerabilitat, desig de vida i desig de mort.

LES LECTURES

Domènec Font (2000). La última mirada. Testamentosfílmicos. València: Ediciones dela Mirada.

François Truffaut (2001). El cine según Hitchcock. Madrid: Alianza Editorial.

UNA ALTRA PEL·LÍCULA QUE CAL VEURE

What Just Happened (Algo pasa en Hollywood, 2008) de Barry Levinson

OCINE LES GAVARRES

SALA 8 I MIG

Des del 3 fins al 9 de juny del 2011

16:00 _ 18:10 _ 20:20 _ 22:30

00:40

Anuncis

One thought on “LA PATERNITAT AL CINEMA

  1. Marcel Banús ha dit:

    Com més la penso més la trobo a faltar. Una pel·lícula immensa sobre aquest món que tant ens estimem: el cinema. Cap cinèfil del Camp de Tarragona se l’hauria de perdre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s