MATÈRIA BLANCA


FITXA TÈCNICA
Pel-Iícula: White Material.
Direcció i guió: Claire Denis.
Guió: Claire Denis i Marie N’Diaye.
Fotografia: Yves Cape (color).
Disseny de producci6: Abiassi Saint-Pére.
Muntatge: Guy Lecorne.
Música: Stuart Staples.
Vestuario: Judy Shrewsbury.
Producci6: Pascal Caucheteux.
Lloc i any: Franca, 2009.
Durada: 106 minuts.
Genere: Drama.
Intérprets: Isabelle Huppert (Maria Vial),Isaach de Bankolé (boxejador), ChristopherLambert (André Vial), Nicolas Duvauchelle (Manuel Vial), William Nadylam (alcalde).

Una dona a l’Àfrica (White Material) és una pel·lícula difícil d’etiquetar.  I, quan dic etiquetar, no em refereixo a la simple classificació entomològica que ens portaria a desar-la en un calaix i oblidar-se’n com faríem amb altres cintes també difícils d’etiquetar. Classificar-la vol dir fer l’esforç de desmuntar-la, per poder tornar-la a construir, peça a peça, i gaudir-la, finalment, amb tota la seva grandesa.
Disseccionar Una dona a l’Àfrica és parlar del cinema postcolonial, del fracàs de l’home blanc al continent negre i, sobretot, de la incapacitat d’entendre l’altre. Incomprensió i tancament d’actituds que parteixen d’unes perspectives oposades sobre la vida i la mort. Podem parlar també de solitud, de misèria, de bogeria, d’irracionalitat i de desesperació. Però si hi aprofundim una mica més, el que es fa evident és que cal parlar de cinema de dones.
Una dona a l’Africà és una pel·lícula signada per una de les grans realitzadores franceses d’ara mateix, interpretada per una de les millors actrius del panorama mundial i cosignada, a més a més, per una guionista reconeguda a França com una de les principals dramaturgues actuals.
Claire Dennis, Isabelle Huppert i Marie N’Diaye formen un tàndem que impregna la història i la visió d’Àfrica des de la mirada de les dones, com ho va fer Karen Blixen (Isak Dinesen), autora de diverses obres que van inspirar Out of Africa (1985), de Sydney Pollack, amb Meryl Streep i Robert Redford.
Som davant d’unes dones que han fet del continent l’últim refugi, un refugi que cal salvar a qualsevol preu, com intenta fer-ho la protagonista d’Una dona a l’Àfrica, que no vol renunciar a la seva plantació de cafè quan és ben evident que la guerra i la irracionalitat li han ocupat el món. I aquest món mai més no tornarà a ser com abans.
Claire Dennis va viure la infància a l’Àfrica com a filla de diplomàtic francès i va ser arrancada del paradís infantil per una poliomielitis que la va tornar a una terra desconeguda, però que era la pàtria dels seus pares. Dennis (després de ser l’ajudant de direcció de Wim Wenders, Jim Jarmusch i Costa-Gavras) va tornar a casa i a l’Àfrica és on ha realitzat les seves millors pel·lícules: Chocolat (1988) i Beau Travail (1999).
Aquesta setmana la Sala 8 i Mig presenta un dels últims retrats sobre un continent en constant convulsió que obliga l’home blanc a afrontar les contradiccions ancestrals del colonialisme i les grans decisions polítiques. I aquestes decisions són les que pateixen els homes i les dones del carrer, que, de vegades, també poden convertir-se, al mateix temps,  en víctimes i botxins.

El webs
http://www.golem.es/unamujerenafrica/

Els festivals
Secció Oficial del Festival de Venècia 2009.

La crítica n’ha dit
Una mirada aterridora a les convulsions d’una Africa postcolonial que encara no ha passat
comptes amb la presencia dels blancs i que només es pot emancipar en el caos. (Positif)

En la que deu ser la seva obra mestra, ClaireDennis filma la pell del continent africa. Grandiosa
Isabelle Huppert. (Sergi Sánchez a Fotogramas)

Les altres pel·lícules
The Dogs of War (E/s gossos de /a guerra, 1980),  John Irvin.
Out of Africa (Memorias de Africa, 1985), Sydney Pollack.
La battaglia di Algeri (La batalla de Argel,  1978), Gillo Pontecorvo.

Les lectures
J. M. Coetzee (1990). L’edat de ferro. Barcelona. Edicions62. Premi Nobe12003.
Isak Dinesen (1999). Memòries de l’Àfrica. Lleida. Pagès Editors

21-27 d’octubre del 2011.
Horaris: 16, 18:15, 20:30, 22:40
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s