8 I MIG RETURNS


13 asesinos Poster

Benvolguts,

Encara no m’he recuperat del visionat de la petita joia anomenada Juan de los Muertos, que després de Sitges ha aterrat a la Sala 8 i Mig aquesta darrera setmana,  que ja estic frisant per veure Jusan-nin no shikaku (2010)  ó 13 Assassins,  pels amics,  del meu admirat Takashi Miike.

Però tornant al fil de l’inici del post  i abans que no caigui de la cartellera, voldria recomanar-vos Juan de los Muertos per unes quantes raons de pes:

1. Per ser tot un exemple d’humor negre.

2. Per transformar el gènere de terror en cinema de denúncia.

3. Per aconseguir, amb una inversió mínima, un resultat màxim.

4. Per mostrar-nos la situació de degradació i abandó en què es troba Cuba i saltar-se tota censura.

5. Per ser un exemple paradigmàtic del cinema de qualitat que vol mostrar el Festival de Sitges.

6. Per aconseguir que els zombis formin part dels nostres ésser estimats.

7. Per uns personatges entranyables.

8. Uns actors en estat de gràcia

i mitja raó més: per aconseguir que en temps de crisi sortim del cinema amb un somriure d’orella a orella.

6 thoughts on “8 I MIG RETURNS

  1. Xavier Vidal ha dit:

    Que bé! Nou post!
    M’ho vaig passar molt bé amb Juan de los muertos. Conjuga un cine local/comercial amb un homenatge/parodia del subgènere zombi… i el resultat, tot i que es nota que el pressupost ‘no daba para mucho’, ja el voldrien els americans de torn. Possiblement és la millor opció d’ara, perquè La chispa de la vida i La dama de hierro ‘flojean’ (encara que soc un petit fan de Maktub). Feu-li cas a l’Esther!

    Això vol dir que la setmana que vé tindrem Los descendientes + 13 assassins? Ferpecto!

    Saluts!

    • Ratatouille ha dit:

      A mi Juan de los Muertos em va salvar de 15 teràpies psicoanalítiques. Amb una pel·li així t’oblides de l’ego, el super jo i la mare que ens va parir a tots i gaudeixes i gaudeixes i et petes de riure. En definitiva, el que ens convé a tots.
      I per cert no va ser mèrit meu sinó d’una programadora valenta que han fitxat al Ocine i que es diu Blanca Eugercios. Bravo Blanca!

  2. ana ha dit:

    Com ho enyorava això!

  3. Marcel Banús ha dit:

    Fa tants dies que no ens retrobàvem a la vora d’aquest foc que, francament, us enyorava a tots (i sobretot ara que comença a fer fred –ja era hora). En fi, gràcies, Esther, per les teves crítiques. Dit això, em permetreu (no sé si en aquest bloc ja n’heu parlat –si és el cas ja em dispensareu) que us recomani un film 5 estrelles (que vol dir “imprescindible”): DRIVE. Al marge de la història, la fotografia (excel·lent), la música, la interpretació (excel·lentíssima en el cas de Ryan Gosling)… en destaco, sobretot, els intervals, volgudament allargats però gairebé imperceptibles, amb què el protagonista precedeix immediatament les seves accions més trepidants i amb què ens mostra que només amb la precisió d’un rellotge o d’un “driver” és possible fer l’impossible; aquests intervals, que contrasten enormement i eficaçment amb l’acció que els segueix, ens demostren un cop més que no cal ni una sola paraula per dir moltes coses amb una imatge. ¡Visca Drive! ¡Visca el cinema! ¡Visca vosaltres, cinèfils!

    • Ratatouille ha dit:

      Marcelo, Marcelo! A veure quan vindràs a Donostia? Jo ja l’havia vista i la vaig programar a la 8 i Mig però els Reis d’Orient la van portar doblada. Què hi farem!
      Realment és excel·lent·lent i sorprèn perquès és de Disney. Com diu Angle Quintana és un film neonoire que ens deixa clavats a la cadira.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s