La paternitat


El Editor de libros, ha estat una de les sorpreses dels dies prenadalencs que gairebé vaig deixar passar per fer massa cas a  revistes especialitzades, catalogacions i rànquings que sovint, s’acostumen a equivocar.  Al final l’esquer van ser els actors: Colin Firth i Jude Love. No els podia deixar passar i al final me’n vaig alegrar, i molt!

Sovint les pel·lícules que parlen de llibres i de l’ofici d’escriure, són força incompreses pel món del cinema i la crítica en general i, de retruc,  poc atraients pels espectadors. Tothom pensa que la literatura ja té el seu espai i és l’espai de la lletra i no pas el de la imatge, però ens equivoquem de mig a mig.

El editor de libros és sobretot una pel·lícula dominada per dos grans intèrprets que se senten còmodes dins dels personatges que els ha tocat reviure al cel·luloide. Colin Firth és Max Perkins, un home enamorat de la seva feina, un home sensat que no fa escarafalls de res  i que porta una vida ordenada de pare i marit però que té una gran sensibilitat pel talent literari i que va ser capaç de descobrir grans noms de la literatura americana com ara  F. Scott Fitzgerald (Guy Pearce), Ernest Hemingway (Dominic West) y Thomas Wolf (Jude Law).

D’altra banda un home com Thomas Wolf, a les seves antípodes, és un escriptor fracassat i mor de gana  que no ha publicat cap de les seves “novel·les riu”,  que se sap quan comencen però mai quan acaben. Un home que no cedirà davant la industria perquè el seu art  i les seves paraules són  el primer .

Ambdós personatges es troben, es reconeixen i neix una gran amistat personal i professional que els porta a trobar els llocs comuns que permetran publicar les novel·les de Wolf.

Però al marge d’aquest història que podria quedar només en el territori de la crònica històrica més o menys dramatitzada, El editor de libros explica quina és la tasca de l’editor; sovint incompresa per l’escriptor i sobretot, ignorada pel públic lector. L’editor acompanya, retalla sense que la tisora faci mal a l’autor, re-interpreta i posa ponts amb els lectors. I al final dubta, dubta  de si l’obra és l’obra que havia nascut de la ploma de l’autor o és un fill d’ambdós o una criatura nova que ni escriptor ni editor reconeixen gaire, però que poden arribar a estimar.

Colin Firth resulta brillant en el seu paper contingut de Perkins i sap posar límits a la desmesura necessària de Jude Lowe encarnant a l’excessiu Tom Wolfe mentre que el novell director Michael Grandage apareix en questa primera pel·lícula com un nom que ens pot donar sorpreses en el futur. En resum una bona recomanació que malauradament ja ha caigut de la nostra cartellera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s