Els zombies no canten cançons hawaianes


Que Train to Busan hagi tingut 11 milions d’espectadors a tot el món i que en aquest moment  es pugui veure a la majoria de cinemes de tota Espanya gràcies al Tour Sitges,  no és cap casualitat, ni un cop de sort, ni tampoc una moda. És el reconeixement necessari obtingut gràcies a l’esforç d’un festival com el de Sitges i al mateix temps el reconeixement a la qualitat del cinema coreà. Un cinema  encara massa desconegut entre nosaltres, tot i els  esforços de la Casa Àsia per ressuscitar el que va ser el BAFF (Fesitival de cinema asiàtic de Barcelona)  i  que   no  hem deixat de trobar a faltar.els amants del cinema asiàtic.
Tren a Busan és cinema de gènere i és on anar a trobar aquells llocs comuns del cinema de zombies però sempre sense perdre la pinzellada  coreana que, a aquells que l’apreciem, ens permet barrejar humor i terror sense despentinar – nos. Deu ser que la cuina asiàtica domina els contrasts agredolços i els que ens hi hem acostumat,  des que vam descobrir The Host  (Bong Joon-ho, 2006), sentim un cert deliri pel terror coreà perquè es desborda sense complexos i arrossega el públic devot fins l’abisme.
I és cert, la desmesura regna a Train to Busan però també hi ha història i un guió que no perd mai de vista que a més de molta sang i fetge, hi ha d’haver una trama que pugui suportar les dues hores de durada sense decaure i, al mateix temps, mantenint un crescendo que ens porta fins el final sotmesos a un desassossec que no acaba fins l’últim segon.
I la història és una història moderna de brokers, d’inversions poc  honestes en empreses sense cap tipus d’ètica i de pares separats que no fan de pares però també és una història clàssica d’herois anònims, de malvats  molt malvats  i redempcions finals. Tot plegat ben amanit amb salsa de soja i un glopet de sake final a toc d’Aloha  Oe Hawai que es recordarà com a memorable.
Celebrem el Tour Sitges i ja esperem la pròxima setmana l’estrena  L’autopsia de Jane Doe,  a la qual cal anar ben acompanyat,  si no és que es té un bon estómac a prova d’ensurts, sang i fetge i en definitiva terror del bo que ens glaçarà amb un rictus mortuori.
Salut doncs, i que el terror us acompanyi!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s