Un western contra vent i marea


Titular Hell or High Water amb el desafortunat nom de Comancheria, és un error imperdonable  que fins i tot haurà despistat  als fans més incondicionals de Jeff Bridges .

Hell or Hig Water és un western que lluita amb dignitat i el cap ben alt per seguir reivindicant el gènere quan és ben sabut que el que impera en la majoria de films és la hibridació que, a cops,  enriqueix el producte final i que en d’altres ocasions porta la pel·lícula a la deriva  i potser  al naufragi. Té flaires de thriller i potser i de budy movie  –que juga a les dobles parelles de col·legues–  però és, per damunt de tot, una pel·lícula de denúncia, tot i que  hi hagi molta acció i molts trets.

David Mackenzie no s’estalvia llargs tràvelings  per les planúries de l’oest de Texas mostrant la misèria material i moral d’una terra exhausta que ja només pot donar allò que guarda en el seu subsòl.  Pobles abandonats i tan desesperats que segurament es compten entre els votants  de Donal Tramp perquè pensen  que són l’essència d’Amèrica  i la seva reserva espiritual davant de l’aperturista de  l’etapa Obama.

Els germans Tanner intentaran salvar, per tots els mitjans, -legals i no legals- i contra vent i marea l’única cosa que els queda i que és la seva petita i desèrtica granja, on ha aparegut petroli. El banc  els té collats a deutes i està a punt de fer-se amb la propietat però, ells s’adonen que funcionar amb l’ètica de “quien  roba a un ladrón…” és realment just i necessari donades les circumstàncies i actuen en conseqüència,  a boca de canó, com els bandits de l’oest dels gran temps dels cowboys,  com Billy Kid, Jesse James o la parella de Sundance Kid i  Butch Cassidy immortalitzats a Dos hombres i un destino (1969).

I és que arriba un moment a la vida que has de jugar  “a tot o res” i assumir les conseqüències i el mateix pensen la parella de vells llops del desert, Jeff Bridges i Gill Birminghan, els dos policies que no han de fer altra cosa  que esperar per fer caure de quatre grapes els dos lladres que atemoreixen els bancs del comptat.

Però tot plegat no és tan simple i a més d’acció Hell or High Whater, té un bon guió i té bons diàlegs: autèntics duels de la paraula entre els personatges i sobretot entre els antagonistes i uns actors en autèntica estat de gràcia. Chris  Pine que surt dels seus papers per a  adolescents i trekkies i un Jeff Bridges que amb la seva sola presencia encanta i atrapa.
No podem dir res més sinó que Mackenzie l’encerta de ple, potser perquè no té por i juga al tot o res, com els seus protagonistes, o potser perquè ens vol dir que és un director a tenir en compte i a qui haurem de seguir.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s