Benvolguts,
Encara no m’he recuperat del visionat de la petita joia anomenada Juan de los Muertos, que després de Sitges ha aterrat a la Sala 8 i Mig aquesta darrera setmana, que ja estic frisant per veure Jusan-nin no shikaku (2010) ó 13 Assassins, pels amics, del meu admirat Takashi Miike.
Però tornant al fil de l’inici del post i abans que no caigui de la cartellera, voldria recomanar-vos Juan de los Muertos per unes quantes raons de pes:
1. Per ser tot un exemple d’humor negre.
2. Per transformar el gènere de terror en cinema de denúncia.
3. Per aconseguir, amb una inversió mínima, un resultat màxim.
4. Per mostrar-nos la situació de degradació i abandó en què es troba Cuba i saltar-se tota censura.
5. Per ser un exemple paradigmàtic del cinema de qualitat que vol mostrar el Festival de Sitges.
6. Per aconseguir que els zombis formin part dels nostres ésser estimats.
7. Per uns personatges entranyables.
8. Uns actors en estat de gràcia
i mitja raó més: per aconseguir que en temps de crisi sortim del cinema amb un somriure d’orella a orella.
RATATOUILLE 