Tot i que Tu assassina, que nosaltres netegem la sang (1996) és una pel·lícula de Red Braddock, i no pas de Takashi Miike, és una frase que m’agrada dir quan els tons vermells sangonosos s’escampen per la pantalla de cinema. És el cas d’aquesta setmana amb 13 assassins però, us ben asseguro que tot i la vermellor, no us penedireu d’anar a la 8 i Mig perquè, com bé diu el company Xavi Vidal en la fitxa que ha fet per aquesta pel·lícula i que us penjo tot seguit, en Miike és un valor indiscutible del cinema actual que compta amb moltíssims incondicionals que l’han descobert en festivals i circuits minoritaris i que es mereix una exhibició a normalitzada pels canals on pot arribar a un major nombre de públic.
13 ASSASSINS
Takashi Miike és un realitzador summament prolífic. Ha dirigit al voltant de trenta llargmetratges en deu anys i és undels referents del cinema asiàtic d’ara mateix. Gràcies a Ichi the Killer o Dead or Alive coneixíem el seu domini de l’acció portat al món de la màfia dels yakuza. Ara 13 assassins—remake del film homònim dirigit per Eiichi Kudo l’any 1963— ens trasllada als últims anys del Japó feudal, a l’última generació de guerrers samurais. 13 assassins es desmarca del cinema d’èpocadel xinès Zhang Yimou, s’allunya del to hiperbòlic de l’últim cinema sud-coreà i tampoc acaba d’encaixar amb l’espectacle virulent que coreografien Quentin Tarantino o Takeshi Kitano. Som davant d’una pel·lícula d’estil sobri, amb uns personatges anacrònics filmats amb una impecable economia de gestos i paraules. Però també es pot definir com un conte d’acció trepidant que entusiasmarà els afeccionats al cinema més passat de voltes.
Possiblement som davant de la proposta japonesa més extravagant de l’any passat. Funciona com a cinema minimalista de silencis i mirades, com a retrat impecable del codi d’honor samurai i com a trama d’espionatge. I tot i això, el Miike de sempre apareix al segon tram de la història, on s’imposa la comèdia negra i el thriller de lluites impossibles. Dues realitats que enriqueixen la narrativa de 13 assassins i que ens apropen el Miike més seriós, però també el més festiu.Per acabar, recordem que 13 assassins és la segona incursió de Miike en el cinema de samurais —primer va ser Sukiyaki Western Django (2007). Amb Hara-Kiri: Death of a Samurai (2011) —projectada al passat Festival de Sitges—, Miike ha tornat a triomfar entre la crítica i el públic. Poques vegades pel·lícules com 13 assassins arriben als cinemes de casa nostra. No us perdeu l’oportunitat de conèixer un dels autors més personals i imprescindibles de l’actualitat.
Xavier Vidal de las Heras, del 20 al 26 de gener de 2012
FITXA TÈCNICA
Títol original: Jûsan-nin no shikaku.
Direcció: Takashi Miike.
Guió: Daisuke Tengan; basat en un argument
de Shoichirou Ikemiya.
Fotografia: Nobuyasu Kita(color).
Direcció artística: Yuji Hayashida.
Muntatge: Kenji Yamashita.
Música: Kôji Endô.
Lloc i any: Japó i Regne Unit, 2010.
Durada: 120 minuts.
Gènere: Acció, drama.
Web: http://www.13assassins.com/
Palmarès:
Secció oficial del Festival de Venècia 2010.
Millor disseny de producció i premi del públic,
Festival de Sitges 2010.
Asian Film Award 2010 al millor director.
Per veure:
Hana (Hana yori mo naho),
de Hirokazu Koreeda (Japó, 2006).
El ocaso del samurái (Tasogare Seibe),
de Yôji Yamada (Japó, 2002).
Zatoichi, de Takeshi Kitano (Japó, 2003).
Per llegir:
Los samuráis, de Jonathan Clements (Ed. Crítica).
El honor del samurái, de Takashi Matsuoka
(Ed. Zeta Bolsillo).Títol original: Jûsan-nin no shikaku.
Horari 17:00 19:30 22:00 – matinal diumenge 12:00 i golfa divendres i dissabte 0:30
RATATOUILLE 