El Conseller no és una marca de cafè andorrà, tampoc és la típica pel·lícula de “narcos cutres” de Ciudad Juarez -lloc horrorós on els hagi-, ni, per descomptat, la darrera versió de sang i fetge de traficants mexicans que només permet sortir indemnes de la sala de cinema els espectadors dotats amb un gran estómac per als horrors.
I mentre encara estic sotmesa a les imatges i els diàlegs de El conseller, m’agradaria donar-vos 8 raons i ½ de pes per sortir esperitats cap a la sala de cinema.
Cal veure The Counselor perquè:
- És una obra d’autèntica maduresa d’un gran director que sap arriscar-se i jugar en terrenys pantanosos, i no com d’altres que encara donen tombs a les seves neures i, de passada, es financen el psicoanalista amb l’entrada que paguem tots.
- Té un dels millors guions que he vist i escoltat en els darrers temps de sequera creativa. Cormac McCarthy broda uns duels dialogats que no ens permeten ni la més mínima distracció. Només us diré que un mafiós turmenta en Fassbender amb els versos de Machado.
- Michael Fassbender –més extraordinari que mai- plora com no ha plorat mai cap altre home i pateix el pitjor descens als inferns que cap home ha pogut patir; com el mateix Dante a la recerca de la seva Beatriu.
- La dolenta Cameron Díaz; la més dolenta del món no té límit i, a més a més, és dona i ja era hora que ens deixessin ser malèvoles i intel·ligents amb ganes. Practicar el mal no és fàcil tal com ho fa ella i, si no veieu l’escena de la confessió on és del tot impenitent amb un capellà que fuig d’ella com del mateix Satanàs.
- Als Oscar d’aquest any sonarà més d’un nom dels implicats en aquesta pel·lícula; tant dels que són al davant com al darrera de la càmera.
- Fins i tot la Pe queda prou bé .
- Bardem segueix sent el tipus més entranyablement horrorós que tomba per les pantalles. Llàstima que no el deixen doblar-se i tots hi perdem molt.
- Brad Pitt segueix brutejant tot i que una mica menys que a Mata’ls suaument i dóna un parell de bones rèpliques i diàlegs intel·ligents a Fassbender.
I una mitja raó més; perquè si ara no aneu al cinema és que no us mereixeu que obrin més sales a Tarragona.