REC (II)


captura

Continuant amb la secció OP vam poder veure One week, one day,  d’Asaph Polonsky, que ja havia passat pels festivals de Canes i Jerusalem. Una obra valenta i trencadora sobre com afrontar la pèrdua i el dol, entre tots els dols, el més terrible: el d’un fill.

El ritual  israelià del “shiva” permet una setmana de dol, després de la que cal tornar a la  vida normal. I així  és com ho fa Vicky -la mare- però Eyal -el pare- no pot digerir el tràngol de la mort del fill,  ni tampoc pot tornar a saludar tothom com feia abans, ni pot admetre els condols dels veïns  i coneguts que només obeeixen a  formes establertes socialment. Ells no poden sentir el que ell sent i no suporta la seva presència falsa i estereotipada. I és llavors quan Eyal comença a fer el que li peta i a comportar-se tal i com  li ve de gust. Juga a tennis taula amb canalleta als que sap que pot guanyar totes les partides, reclama insistentment una flassada del fill que es van deixar a l’hospital …. i oblida aquelles coses que pertoca fer: fins i tot encarregar una tomba digna.

Eyal s’instal·la en una rebequeria adolescent de la qual en fa partícip un amic del fill, amb qui intentarà matar la pena que  el rosega.

La mort és  un tema del que es parla poc i que Polonsky aborda amb mestria, sense contenció i des d’un punt de vista ben diferent al nostre.

El segon plat de dia va ser La mano invisible, basada en la novel·la homònima d’Isaac Rosa i dirigida per David Macián, va entrar trencant esquemes i posicionant – se entre les temàtiques Black  Mirror i l’estil Von Trier per explicar-nos les lleis del mercat laboral i les dinàmiques perverses que s’estableixen entre aquells que més cohesionats haurien  d’estar pel fet de  pertànyer a la mal anomenada  “classe treballadora”.

En una sessió de vermut vam poder veure la candidata als Òscar per Finlàndia, El dia més feliç a la vida d’Olli Mäki de Juho Kousmanen que ja venia de passejar per la secció Un Certain  Regard de Venècia amb prou reconeixement de la crítica.  La cinta és un drama light sobre com compaginar la vida senzilla d’un pastisser de poble amb el “món-aparador” d’un campionat mundial de boxa. El  seu valor resideix, fonamentalment, en la senzillesa  dels plantejaments i uns actors  en un estat de virginitat més que difícil de trobar.

Caina,  d’Stefano Amatucci, era una aposta de risc, gens complaent i tremendament radical, en la línia de Park. Un títol més que encertat per una pel·lícula sobre una dona que encarna totes les maldats, una mena de personificació de totes les crueltats que Europa és capaç de dur a terme amb tota aquella gent que, ja sigui per motius polítics o econòmics, es veuen obligats a fugir de les seves cases i són condemnats  a vagar eternament  o a morir ofegats al fons del mar.

Però el màxim caïnisme ve, precisament, d’aquells que arriben a les costes italianes i com a rates devoren el cadàvers dels seus propis germans.

Luisa Amatucci interpreta excepcionalment aquesta Caina com si es tractés de la insuperable Magnani.

María  y  los demás, era l’altra aportació espanyola a la secció OP. Nelly Reguera feia una aposta arriscada perquè, d’entrada, competia amb una pel·lícula que tots teníem en ment; la extraordinària Tres dies amb la família de Mar Coll a la qual, tot i els esforços d’una insuperable Bàrbara Lennie, no va poder superar però que malgrat tot va ser premiada per un jurat que, al nostre parer,  va ser una mica acomodatici i poc arriscat. Sort que tant el públic, com el jurat jove van apostar per La mano invisible i David Macián es va emportar dos premis ben merescuts.

I per acabar Ma Vie de Courgette, en sessió familiar el dia de Santa  Constitució, que venia de Canes i Donosti fent parada cap als Òscar. Una autèntica joia de l’animació, molt aconsellable per totes les edats i sobretot si els pares de les criatures consideren que no cal protegir-los de la vida i la seva cruesa i ensucrar-los amb productes Disney.

A hores d’ara i amb la ressaca corresponent, ja esperem la pròxima edició del REC.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s